Covid 19: afectacions psicològiques? Que hem de saber?

Sabem que el coronavirus ens ha transformat a tots, en molts casos hem perdut familiars o amics o persones del nostre entorn afectades, però no sols físicament sinó també pot afectar el nostre estat mental, és el que alguns diuen la tercera ona, primer la infecció en si, després les patologies agudes que han quedat amb la supervisió paralitzada, i finalment  les conseqüències psicològiques d’haver viscut  una situació tan complexa a tots els nivells.
Crec que parlo per mi  i pels meus companys/as i col·laboradors hem passat tots situacions d’estrès molt intens en les quals hem hagut de ser aquí amb força i treballant malgrat les pors , por de posar-se malalt i no poder treballar , por de contagiar  a la nostra família, por a la inseguretat , por a com ens pot afectar la nova situació econòmica…. por  al futur en definitiva; hem hagut de resistir i estem patint perquè això ens acabi passant factura.

Avui inaugurem un format diferent  a través d’entrevistes a professionals experts que tenen molt a dir,  és un plaer especial per a nosaltres presentar-vos a Rosa Lahoz, psicologa sanitària, psicoterapeuta i psicoanalista, Rosa va ser durant 11 anys directora de la llar d’infants el Gavot a Vilanova i La Geltrú, la nostra ciutat, això va despertar en ella fins i tot més el seu interès i desig en treballar amb les persones, de manera individual i en grups.

Acompanyar el malestar de la condició humana sense fer cap mena de judici, i promoure una escolta, permet que sigui un mateix qui detecti les qüestions que li bloquegen cosa que  li facilita  poder assumir la seva   responsabilitat amb allò que li passa.

Rosa Lahoz porta molts anys treballant en la seva consulta, atenent nens, adults i adolescents. Així com també treballant amb grups de pares i mares i professionals.

Rosa , bon dia i benvinguda al nostre blog, Quines conseqüències  creus que s’estan notant més  a nivell psicològic ara que estem començant a recuperar les nostres vides? Has detectat algún augment d’alguna patologia determinada? 

Abans de res comentar que el COVID19, ens ha portat a una situació nova, desconeguda, sense precedents. Una situació d’incertesa, inquietant, que ha generat por i angoixa. El confinament ha marcat un abans i un després en les nostres vides, hem hagut d’adaptar-nos a aquesta nova situació, cadascun com ha pogut. Fins i tot ara pot resultar estrany tornar a una situació semblant a la d’abans però que per a res és la mateixa. Les seqüeles que hagin pogut quedar s`aniran veient amb el temps.

Consideres que hi ha persones amb més risc, més susceptibles que unes altres de tenir  una afectació psicològica?

L’afectació psicològica, en si mateixa l’hem tingut tots, por, angoixa, incertesa… Amb tots els temors col·laterals:
• Por al contagi, a contraure la malaltia.
• Malestar pels sers estimats, que emmalalteixin, persones que han tingut familiars malalts o que fins i tot han arribat a perdre  la vida sense poder estar al seu costat…
• Dificultats en la convivència durant el confinament, si ja havien problemes previs.
• Preocupació pel futur que vindrà a curt o llarg termini.
És possible que persones amb situacions greus o persones que tinguin un major grau de vulnerabilitat personal o patologies prèvies hagin pogut agreujar més la simptomatologia d’abans o tenir més dificultats per a afrontar situacions greus, com el fet de no poder-se acomiadar d’un ser estimat.
Existeix alguna manera, alguna cosa que puguem fer per a prevenir que els nostres fills o familiars   acabin amb ansietat o depressió o falta de somni per culpa de la situació? L’ésser humà és un ser bio-psicosocial, per tant més enllà de la biologia, és fonamental el contacte amb altres éssers humans -la socialització- per això durant el confinament han estat tan importants les xarxes socials per a mantenir aquest contacte tan necessari. Sentir-nos acompanyats i volguts, ens ajuda a passar per les situacions de la vida, si bé cada persona viu les experiències de manera particular.
Donar lloc a la paraula, saber i entendre què és normal que sentim preocupacions per certes qüestions, que tinguem angoixa i por. Compartir aquestes preocupacions amb els nostres familiars i amics, així com donar pas al fet que els nens parlin del que els preocupa i que puguin preguntar, ens pot ajudar molt a minimitzar els efectes de la incertesa.
El confinament també ha pogut permetre que s’hagin estret llaços familiars, hem tingut més temps per a estar a casa. La cultura, cinema, teatre, sèries… vistes en família ens poden permetre compartir vivències i poder conversar d’aspectes de la vida.

Quins serien els signes  d’alarma per a acudir a un professional? Quan es considera normal una situació determinada? Hem hagut d’adaptar-nos a la situació provocada per la pandèmia, al confinament i ara a les fases del desescalada. Ja hem dit que és normal que hàgim passat per diferents fases. Però si un malestar, angoixa i por perdura en els dies generant sofriment al subjecte és on tal vegada sigui necessària la intervenció de professionals que amb la seva escolta puguin ajudar- nos a portar millor la situació.

Hem tingut consultes en la farmàcia de nens que després del confinament no volien sortir al carrer… com seria la manera adequada d’actuar? Cal forçar-los perquè perdin la por? 

Hem hagut d’explicar molt als nens que no podien sortir al carrer, que no podien anar a escola ni veure als seus amics ni als seus avis. Que hi ha un virus molt greu que no es veu però que és molt nociu…
Tot això pot provocar el que es diu la “síndrome de la cabana” en el qual es pren la llar com a refugi i els hi costa sortir de nou al carrer. No s’ha de forçar a ningú, si bé també és necessari animar-los a poc a poc a que sentin els efectes positius de sortir i desitgin sortir.

Veiem algunes persones que s’han tornat obsessives amb la desinfecció i la neteja:  quan cal prendre mesures? Quan deixa de ser una preocupació més o menys natural i es converteix en obsessió? La mateixa pregunta porta amb si la resposta. Tots hem extremat mesures higièniques que abans fèiem d’una manera molt més lleugera, per tant podríem dir que tots ens hem “obsessionat” una mica més. Quan això es torna una obsessió, i repetim moltes vegades la mateixa conducta, quan no podem parar de ritualitzar certs aspectes dels nostres hàbits, comença a poder haver-hi un problema que genera molta angoixa i es fa imparable.

Com creus que afectarà pacients ja amb problemes mentals, depressió i ansietat? Com es pot ajudar a aquestes persones que ja tenen alguna patologia? Podem prendre mesures preventives? És important que aquestes persones segueixin amb el/ els tractaments que tenien indicat perquè puguin traspassar aquesta situació de la millor manera possible. L’acompanyament psiquiàtric és necessari (si ja es medicaven) però també oferir espais d’escolta que permetin alleugerir el temor i l’angoixa que s’ha instal·lat damunt de la patologia de base.

Què podem fer amb els adolescents amb molta càrrega educativa perquè no perdin els recursos que han guanyat en aquest curs?com motivar-los perquè no es desanimin? Continuar estudiant sense anar de manera presencial a l’escola o institut no resulta fàcil, si bé el professorat està fent un esforç titànic (i amb molt poca ajuda) per a continuar motivant als seus alumnes des de la distància. Ajudar-los al fet que s’organitzin un horari, que tinguin també temps lliure per a connectar amb els seus amics i poder-se desconnectar resulta necessari.
De tota manera l’important és que cada adolescent, senti la responsabilitat de fer el que li toca i decideixi com fer-ho, per a això és imprescindible el suport emocional dels seus pares i que puguin ajudar-los a prendre les regnes de  les  seves vides. Per a això mentre ells no puguin organitzar-se sols, els farà falta l’ajuda dels adults.

Què fem amb les persones negatives, pessimistes que estan sempre queixant-se i contaminen d’alguna manera als altres?
Avui dia es parla del concepte de persones “toxiques”. Diria que hi ha persones que sempre veuen el got mig buit i que necessiten victimitzar-se sobretot quan hi ha persones que els escolten. És important que  els escoltem però també que puguem posar un límit quan el malestar de l’altre ens sobrepassa.

Abans d’acabar…
M’agradaria rescatar dues frases que em semblen importants.
“Quan no pots controlar el que passa, el teu repte és controlar la forma en què respons al que passa. Aquí està el teu poder”
 «Encara que la por sempre tingui més arguments, el teu tria sempre l’esperança»
Resulta a vegades fàcil dir-ho i difícil fer-ho però no és el mateix quedar-se paralitzat enfront del que ens ve que fer alguna cosa a partir d’un mateix amb el que succeeix, l’ésser humà és creatiu, i pot inventar noves maneres de relacionar-se.
Per exemple la convocatòria de les 20h per a agrair als sanitaris la seva labor, ha tingut un efecte molt més poderós en la població. Cadascun des de les seves cases s’ha sentit acompanyat, ha conegut als seus veïns i s’han reforçat nous llaços socials.
S’han establert unes xarxes d’ajuda que ens han fet sortir encara que sigui per un temps de l’individualisme i del materialisme i sentir altres valors i crear altres formes de cohesió social.

Rosa, moltes gràcies pel teu temps,  i per la calma i positivitat que transmets, ens has donat idees i molt  que pensar, jo personalment em quedo amb la teva frase:
“Quan no pots controlar el que passa, el teu repte és controlar la forma en què respons al que passa. Aquí està el teu poder”
La penso convertir en el meu lema, en el meu “crit de guerra” per a fomentar la meva pròpia motivació quan els ànims decauen i sembla que no pots amb tot…  perquè… si, com tots els meus companys farmacèutics i tècnics jo també he tingut hores baixes i ganes de llençar la  tovallola, se’ns ha menystingut per part de l’administració quan estàvem fent el doble de treball i moltes vegades sense mitjans disposant de recursos propis, consolant, informant,  acudint a casa de persones majors confinades per a ajudar-les i moltes vegades desbordats completament, estic satisfeta perquè hem estat no sols a  la alçada sinó per a nota  i encara que la gent que em coneix sempre diu que jo puc amb tot , que no em preocupi ,a vegades m’ho repeteixen tantes vegades que fins  i tot jo mateixa m’ho crec, però aquí està la vida per abaixar-te  els fums i donar-te una bufetada en tota la cara i dir-te:  però tu que t’has cregut?

Espero que estigueu tots bé… la vida continua… diferent però segueix! I és important demanar ajuda quan la necessitem.
Si voleu contactar amb la  Rosa  ella ens ha permès publicar les seves dades, aquí :